Vivian Maier va néixer a Nova York el 1926. Va treballar de mainadera i era molt reservada. Sovint portava jaqueta i sabates d’home i sempre anava amb barret. Feia fotos sense parar i no les ensenyava a ningú. Així la descriu John Maloof, el seu descobridor, quan va comprar una caixa plena de negatius en una subhasta amb la intenció de buscar fotos antigues per un projecte de llibre. Finalment va reunir més de cent mil negatius. Després d’algunes investigacions sobre l’autoria de les fotografies, va descobrir que es tractava de Vivian Maier i que aquesta havia mort un 21 d’abril del 2009, dos dies abans de conèixer el seu nom. Amb el material va crear un bloc per exposar el treball de Maier i no permetre que les fotografies continuessin desaparegudes en un calaix, tot i que aquesta vegada, amb un nom de referència.
Una vida d’artista pur que potser preservava la seva obra de contaminacions, com ho podria ser la de ser coneguda i aleshores influenciada en el seu treball. O potser la incomprensió de l’època i de la seva condició femenina no li van permetre fer-se un lloc en la professió. Potser per això també guardava amb neguit molts carrets sense revelar. En qualsevol cas, una injustícia artística que deixarà de ser-ho gràcies a l’esforç de Maloof i i també de l’expert en art Jeff Goldstein, que fan de protectors de l’obra de l’artista. Una vida anònima en vida. Una vida descoberta i reconeguda després de la seva mort.
Hi ha una teoria sobre que alguns fotògrafs tenen en l’acte de disparar el moment suprem de l’art fotogràfic, l’instant més emotiu, la mil·lèsima de segon capturada d’una acció de vida il·luminada per la llum. Després d’aquest moment sublim viscut en directe, la resta del procés fotogràfic és un instant menor que només pot alimentar vanitats i aquestes van contra la puresa de l’ànima, artística, s’entén.
http://vivianmaier.blogspot.com/