Quan arriba Setmana Santa ja és un clàssic esperar els clàssics i si bé la majoria d’ocasions el seguiment és desigual, em trobo en dos casos que coincideixen amb reflexions. El cas és que són pel·lícules que he vist moltes vegades i tot i així quan la començo a veure o bé l’enganxo començada, ja no les puc deixar fins el final i segueixo amb una intensitat especial, la de saber què passarà i a més no poder deixar de fruir cada escena, per realització, llum, interpretació, ritme… I això és el que tenen els clàssics, les pots veure cent vegades que no per això et cansaran. És més, quan acabo de veure’n un sempre em dic: Com és que ja no es fan pel·lícules com abans. Bé, aquest any m’ha passat amb Ben-Hur, que a més m’ha fet repetir la frase anterior i també afegir-ne una altra, que tot seria més fàcil si es tingués una fe per compartir i no només personal. Però en el moment que la fe es comparteix, deixa de tenir gràcia a més de ser manipuladora per part de qui hi posa les regles. L’altra pel·lícula que també té el do del clàssic és Spartacus, que aquest any també ha estat programada, i que té la coincidència de la recent programació en antena de una sèrie del mateix nom però farcida d’efectes digitals i sang i fetge a dojo a més de les habituals escenes de sexe que ens ha fet recordar que si en realitat en aquella època només es pensava en satisfer les necessitats més animals, no és estrany que l’imperi no durés fins els nostres dies. Per desintoxicar de la sèrie recomano veure el clàssic que amb la durada d’un parell dels capítols televisius, ja ens ha explicat tota la història amb la categoria del clàssic, excel·lència en cada escena.
Per acabar afegir un altre títol que m’és impossible deixar una vegada començat, La filla de Ryan, si bé reconec que aquest ha estat un clàssic no d’entrada, s’ha anat fent i creixent en cada visió, la qual cosa la fa meritòria per insistència. Naturalment n’hi ha d’altres que segurament encapçalen la meva llista personal de clàssics, però és en aquestes tres on coincideix la impossibilitat de deixar-les una vegada les he començat a veure.
En homenatge, recordar alguns noms que segurament als joves d’avui no els hi sonen de res, la qual cosa també confirma que el cinema està molt malament i l’espectador, també.
Stanley Kubrick, William Wyler, David Lean, Kirk Douglas, Robert Michum, Charlton Heston, Dalton Trumbo, Laurence Olivier, Jean Simmons, Charles Laughton, Peter Ustinov, Tony Curtis, Alex North, Karl Tunberg, Jack Hawkins, Sam Jaffe, Miklós Rózsa, Robert Bolt, Trevor Howard, John Mills, Sarah Miles, Maurice Jarre, …
Ben-Hur, http://www.imdb.es/title/tt0052618/
Spartacus, http://www.imdb.es/title/tt0054331/
La hija de Ryan, http://www.imdb.es/title/tt0066319/