Pirineus.
Un espai protegit.
Natural.
Pics de dos mil metres i puntes de tres mil.
Panoràmiques de cim inoblidables.
Encantats de llegenda.
Parets impressionants per escalar.
Tarteres de pedra gran que fan perillosa i feixuga la marxa.
Geleres sempre tardanes.
Núvols del blanc al gris més fosc de tempesta.
Arbres tocats i recargolats pel llamp.
Prats salvatges i florits.
Mantell blanc de blancs quan és hivern.
Avets i pins fan verd del verd.
Centenars d’estanys d’aigües pintades de blaus fora de norma.
Rierols i fonts esquitxen les valls entre un cim i un altre.
Aigües que des de l’altura són tortes.
Aigües que a tocar són dolces i clares.
Benvingut el noble visitant.
Esplendor i relleu de l’alta muntanya.
Regne per l’isard i el trencalòs.
Aigua de cristall per la truita.
Respecte per l’escurçó.
Art en estat pur.
Museu de la vida i del goig per la natura.
Milers de caminants el travessen.
Grup excursionista.
Fotògraf neguitós.
Caminant solitari.
Esportista sense alè.
El turista,també.
L’estranger em diu: mai he vist el color i la llum de la natura com aquí.
Espai de vida.
També de mort.
Fora de lloc no es compren.
Deixar les comoditats per l’aventura.
Dir adéu als fills per sentir la crida de la natura.
I fer-ho sol.
No ha de passar res diem quan fem el pas.
I el repetim regularment.
Allà sentim quelcom diferent.
És la muntanya.
És la vida.
Respirem vida.
Tornem més vius.
Però passa.
L’accident.
Quantes vegades hi hem estat a punt.
Però ens en hem sortit.
Ho expliquem o ho silenciem.
Per tornar-hi sense la por dels altres.
Aigüestortes.
Estones plenes de vida.
I si la mort ens sorprèn.
Colpidor moment.
Per sempre més vida i mort.
Allà dalt hi ha vida.
Però avui recordem la mort.
Aigüestortes.

A Toni Nadal (1971-2012)