Segons dades de l’estadística a la Universitat Catalana li correspon una ràtio de 9 alumnes per professor. Amb aquesta mitjana està clar que algunes Universitats en tenen més i altres en tenen menys. Lògica estadística. Però el que sembla més clar és la realitat, que fa que en els darrers vint anys hom que exerceix de professor de la UAB no ha baixat de 80-90 alumnes matriculats. Si es compte que el grup es divideix en subgrups per repartir millor les activitats, la mitjana pot arribar a 30 i si tenim en compte el subsubgrup d’activitats pràctiques, podem arribar a 10, és clar que no totes les hores lectives. Per tant, arribem a la conclussió que l’estadística de vegades s’aproxima a la poètica d’Aristòtil de relacionar la retòrica de la part pel tot, amb la qual cosa hom es queda més tranquil, però en aquest cas si molts professors ens mengem tot el pollastre, on són els que no se’n mengen cap?